Per la defensa dels nostres drets socials i nacionals. 29 de setembre: Vaga General

Manifest d'Endavant (OSAN) amb motiu de la Vaga General

Davant l’actual context de fallida del sistema econòmic, els governs de la Unió Europea han optat per una nova onada de mesures contra els drets dels i les treballadores, accions que van encaminades a fer desaparèixer del tot les mínimes garanties socials que els estats encara ofereixen als sectors desafavorits de la societat. Ja fa anys que aquest tipus de propostes figuren a l'agenda de les grans corporacions i d'institucions com la Unió Europea o el Fons Monetari Internacional. Ara, amb l'argument de la crisi ens les han volgut fer empassar senceres en forma de reformes laborals i de retallades socials. La classe treballadora està cridada a pagar les conseqüències d'una crisi que no ha provocat, sinó que estat conseqüència de la voracitat del capital financer i del “deixar fer” que han imposat els anomenats “organismes de control” del capitalisme.

El govern espanyol del PSOE no ha estat una excepció en l'aplicació d'unes polítiques econòmiques dissenyades i avalades per la Unió Europea. Per fer-ho, el PSOE ha rebut el suport, directe o indirecte de partits com IU-ICV o ERC, els quals, tot i haver votat en contra d'algunes d'aquestes reformes, no han vist en elles res suficientment greu com per fer caure el govern de l'estat. Presentades com a mesures per lluitar contra la crisi, les retallades en la despesa pública i la reforma laboral no són una altra cosa que l'aplicació del programa del gran capital contra la classe treballadora. No només es tracta d'un sacrifici injust o excessiu contra aquesta, sinó que resulten mesures inútils per resoldre la crisi orientades a fer encara més dura la situació d'explotació sobre la classe treballadora.

Des d'Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional) exigim la derogació de la reforma laboral, un dels atacs més importants contra la classe treballadora catalana des dels Pactes de la Moncloa. N'és una prova el fet que la reforma deixi en mans de l'empresari la definició de les causes per a acomiadar treballadors: d'aquesta manera, la simple previsió de pèrdues per part de l’empresa es converteix en un motiu per al comiat, fins i tot en el cas que l'empresa hagi pogut mantenir guanys durant els anys anteriors. I també ho demostra l'enduriment de les condicions per accedir a determinades prestacions com la de l'atur, obligant a les persones aturades a acceptar qualsevol feina, sigui en les condicions que sigui. Ningú no pot dubtar que la reforma laboral comportarà major precarietat i flexibilitat, és a dir, majors facilitats per l'empresariat i un enduriment de les condicions laborals per a la classe treballadora.

La reforma laboral ha vingut acompanyada d'una sèrie de mesures que configuren una ofensiva neoliberal contra la classe treballadora i les classes populars. Algunes d'aquestes mesures han estat (i seguiran sent): la reducció de la despesa pública, amb la conseqüent minva de la qualitat de serveis públics imprescindibles com la sanitat o l'educació, i el corresponent empitjorament de les condicions de treball en aquests àmbits; les reduccions salarials als i les treballadores de l’administració pública; les continues retallades a les pensions que culminaran a finals d'any, lligades a l'augment de l'edat de jubilació que ja ha tingut lloc a l'estat francès.

I mentre la classe treballadora rep tota aquesta sèrie d’atacs, el govern espanyol ha seguit premiant els autèntics responsables de la crisi: la banca i les grans multinacionals, espanyoles i d'arreu. Són aquests els grans beneficiaris de les noves polítiques impulsades per l'estat espanyol: subvencions multimilionàries sense cap tipus de contraprestació; reduccions de les cotitzacions empresarials a la tresoreria seguretat social (mentre segueixen assegurant que aquesta té un futur ben negre); els facilita els acomiadaments; aprova els Expedients de Regulació de l'Ocupació que li són sol•licitats; i manté els impostos al capital mentre augmenta la pressió impositiva sobre la classe treballadora a través dels impostos indirectes o els impostos sobre el treball.

Des d'Endavant (OSAN) considerem que aquestes mesures no han estat dissenyades amb l'objectiu de combatre cap crisi, sinó amb l'objectiu de consolidar una situació de dominació d'una classe social sobre una altra. Considerem que dins la lògica del capitalisme no hi ha cap possible sortida a la crisi que pugui afavorir la classe treballadora i la resta de classes populars. Només a través de la lluita i l'organització és possible plantejar una possible alternativa, i creiem que la Vaga General del proper 29 de setembre pot contribuir a avançar en aquesta direcció.

Finalment volem afegir una última consideració: les sentències del Tribunal Constitucional espanyol contra l'estatut reformat a la Comunitat Autònoma de Catalunya, els atacs contra l'ensenyament en català arreu del territori, o les mesures de l'estat i del capitalisme financer espanyol contra la sobirania econòmica de les classes populars a través de la culminació de la privatització de les caixes són la mateixa cosa que la Reforma laboral o la resta de retallades socials: la prova de que la democràcia espanyola és una mentida, i que qui mana realment als Països Catalans no és el poble català sinó la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Tribunal Constitucional.

La lluita per la independència és doncs imprescindible si volem construir un nou model social on l'economia estigui al servei de la majoria social: la classe treballadora i la resta de classes populars dels Països Catalans. La lluita per la construcció d'un marc laboral català, de Països Catalans, és un objectiu imprescindible en la lluita per la sobirania.

És per tot això, per plantar cara davant d'aquest atac frontal contra la classe treballadora, i per seguir avançant en la lluita per la independència i el socialisme als Països Catalans, que des d’Endavant (OSAN) estem participant en la convocatòria de vaga del proper 29 de setembre i donarem suport a totes aquelles accions que es duguin a terme que permetin avançar en l'organització de la classe treballadora del nostre poble contra totes aquelles forces que pretenen mantenir i reforçar la seva explotació. De la mateixa manera us convidem a participar dels comitès de vaga que s’estan creant arreu dels Països Catalans i a organitzar piquets per tal de garantir el dret de totes i tots a la vaga davant de les coaccions que l'estat i la patronal pretendran imposar sobre la classe treballadora.

CONTRA LES RETALLADES SOCIALS I NACIONALS
Pels nostres drets, per la nostra dignitat de classe, SORTIM AL CARRER
El 29 de setembre VAGA GENERAL

Tenim moltes raons per la vaga general!

Endavant crida als ciutadans a reclamar els seus drets durant la Diada

Noticia difosa a http://www.cugat.cat

El col·lectiu Endavant se sumarà a la manifestació que es farà a Barcelona

El col·lectiu Endavant demana als santcugatencs que surtin al carrer l'Onze de Setembre per reclamar els seus drets nacionals i socials. L'organització socialista considera que enguany, amb la sentència sobre l'Estatut i la política econòmica i social del govern de l'Estat, és més necessari que mai treballar per l'independència política i per aturar les retallades socials que paguen els treballadors. Endavant, que forma part de la Coordinadora de l'Esquerra Independentista (CEI), s'ha sumat a les crítiques a l'Ajuntament per la concessió, un dia abans, del permís per fer un concert durant els actes de la Diada. Pla ha explicat que es va demanar el permís el juliol i ha demanat solucions a l'equip de govern.

El membre d'Endavant Marçal Pla ha explicat que la Diada Nacional és per l'entitat un dia de lluita i de commemoració i ha denunciat l'actual situació del país, 'amb els drets nacionals trepitjats per la sentència de l'Estatut', i amb els drets socials retallats amb els contínus decrets de l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero. Pla ha reclamat que la ciutadania es mobilitzi per l'Onze de Setembre.

Esperem que tot el poble de Sant Cugat surti al carrer per reclamar els drets nacionals i socials que ens estan retallant.

Endavant, que forma part de la Coordinadora de l'Esquerra Independentista (CEI), s'ha sumat a les crítiques a l'Ajuntament per la concessió, un dia abans, del permís per fer un concert durant els actes de la Diada. Pla ha explicat que es va demanar el juliol i ha reclamat solucions a l'equip de govern.

Demanem a l'Ajuntament que deixin de jugar a aquest joc de donar permisos a l'últim moment.

La CUP ha denunciat aquest dimecres la situació a Cugat.cat i ha destacat que creuen que hi una 'voluntat política' al darrera en contra d'aquest col·lectiu.

Pla ha explicat que Endavant se sumarà a l'ofrena floral d'homenatge a Rafael Casanova i que a la tarda s'afegiran a la manifestació de Barcelona.

Adrià Claramunt
Noticia difosa el 10/set/10

Retallades socials i nacionals... JA N’HI HA PROU!

Comunicat d'Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional) amb motiu de la Diada de l'Onze de Setembre de 2010.

Onze de de Setembre de 2010. La Diada arriba aquest any embolcallada de la major efervescència independentista de la història. L’impuls de les consultes populars per la independència i la indignació davant l’estocada del Tribunal Constitucional espanyol han donat pas a una creixent mobilització social i popular en favor de la llibertat i del dret a decidir. Davant d’aquesta situació, tots els partits polítics catalans s’han vist forçats a afrontar el debat sobre l'autodeterminació. Una circumstància que també ha obert una escletxa a l’oportunisme, amb el naixement de noves iniciatives electorals de caràcter nacionalista.

D’altra banda, aquesta conjuntura d’efervescència nacional ha arribat acompanyada reincidència en les polítiques neoliberals -que han conduït a la greu situació social que patim les classes populars-, per part d'uns governs estatals i autonòmics, que toquen la partitura escrita per la Unió Europea . Davant d’una crisi econòmica galopant, PP i PSOE/PSC comparteixen a grans trets les mateixes receptes econòmiques. L'esquerra institucional i els sindicats UGT i CCOO s'han distanciat de la classe treballadora, més que res es preocupen per mantindre els seus espais de poder. Cal parlar clar: la retallada de despesa social (educativa, sanitària,...), la congelació de les pensions, la reforma laboral,... són mesures contràries als interessos de la majoria social -la classe treballadora- i només favorables als interessos del capital. Cal que totes i tots plegats ens posem mà a l'obra per tal d'explicar el veritable sentit d'aquestes mesures als nostres veïns i veïnes, als nostres companys i companyes de feina,... Cal preparar grans mobilitzacions, i assenyalar en la nostra agenda la convocatòria de la propera vaga general que hem de secundar de manera massiva perquè ens juguem el futur.

Com hem explicat, tant el capitalisme global, com els estats espanyol i francès, han entès que ara és l’hora de treure’s de la màniga les seves cartes més macabres, que fins ara estaven calculadament amagades sota conceptes tan cínics com “Estat del benestar”, “Espanya de les autonomies”, “monarquia parlamentària” o “democràcia liberal”, entre d’altres.

Paral·lelament, la gent, el poble treballador, comencem a entendre també que defensar conceptes com els de “democràcia”, “drets“, dignitat” o “llibertat” significa, inevitablement, enfrontar-se al estats espanyol i francès i les estructures polítiques, econòmiques, jurídiques i administratives que ens impedeixen decidir el nostre futur.

Així doncs, la crisi i la voracitat de l’ imperialisme al sud d’Europa no estan fent res més que corroborar allò que l’esquerra independentista denuncia des de fa més de 30 anys: que el capitalisme no es pot suavitzar, i que ni el Regne d’Espanya ni la República de França no tenen cap intenció d’escoltar la veu del nostre poble. Als Països Catalans, defensar els drets de les classes populars, o defensar el dret a l’autodeterminació, passa, necessàriament, per desobeir el poder establert, organitzar-nos des de la base i seguir lluitant des de tots els fronts possibles.

Per això, aquest any 2010, i en motiu de la Diada de l’Onze de Setembre, des d’Endavant (OSAN) volem renovar algunes de les reflexions que considerem més urgents davant d’aquesta nova situació, marcada per l’auge de diferents discursos oportunistes, perillosament regionalistes i reformadors:

- Les dreceres són un pas en fals en el camí cap a la llibertat. Cal treballar de Salses a Guardamar, per la consolidació i ampliació dels moviments socials i populars, per la conformació d'una majoria social en condicions de no badar, de desobeir els estats opressors i de defensar els nostres drets nacionals i socials. Cal treballar per la independència dels Països Catalans, des de les classes populars, a través de la construcció nacional.

- És feina de l’esquerra independentista evitar que el poble català torni a caure en l’engany de les propostes oportunistes. Els cants de sirena de les alternatives sobiranistes sorgides darrerament al Principat de Catalunya són tan dèbils com l’actual desmarc dels grans sindicats espanyols i francesos respecte de les mesures econòmiques que s’estan imposant. Cal seguir treballant en la gestació, creixement i coordinació dels moviments socials i populars, des de la coherència i la convicció que fer avançar el país és possible i necessari.
Només amb la lluita i la mobilització podrem seguir avançant. Cal organitzar-se per combatre les retallades socials i nacionals. Practiquem la democràcia des de la base i prenguem consciència d’allò que és necessari fer en tots els àmbits. Les injustícies s’enfronten lluitant, i en els darrers mesos hem demostrat que si el poble català s’organitza, avança amb molta força.

És per tot això, que en aquest Onze de Setembre de 2010, des d’Endavant (OSAN) volem mostrar la nostra determinació per seguir treballant en el camí de la mobilització a partir de demà mateix. Una feina que és responsabilitat de tots i totes les independentistes.

Tal com s’ha fet amb les consultes per la independència, i amb la mateixa indignació amb què estem afrontant les retallades als drets de la classe treballadora, els i les catalanes hem de continuar per aquest camí de lluita i combat, d’autoorganització, de resposta, de mobilitzacions i de propostes i alternatives.

Sempre, amb un únic objectiu....
Països Catalans, Independència i Socialisme