dimarts, 24 de desembre del 2013

Parir és un dret, no una imposició! No a la contrareforma de l’avortament

El passat dia 20 de desembre del 2013 el  Ministre de Justícia del PP Luis Gallardón, va anunciar la reforma de la llei per la interrupció involuntària de l’embaràs. Aquesta reforma és una prohibició encoberta del dret a l’avortament. La seva intenció és tornar a la Llei de supòsits de 1985, restringint-la encara més amb l’eliminació del segon supòsit: la possibilitat d’avortar per malformacions del fetus (3%). La contrareforma també elimina el dret a decidir de les joves entre els 16 i els 18 anys, i a la pràctica suposarà una revisió del supòsit de danys físics i psicològics per a la mare, que suposa un 97% dels avortaments.

Aquesta reforma no es pot entendre sinó com una  atac  cap al dret de les dones  a decidir sobre el seu propi cos, per part del sector espanyolista ultracatòlic més caspós  de bracet amb el PP.  Aquests són els grups mal dits “provida” com  l’associació Hazte Oir i Derecho a la Vida, que integren la plataforma Catalunya Vida Sí, conjuntament amb Foro Catalán de la Familia, E-Cristians, Cruz de San Andrés i Asociación Víctimas del Aborto, entre altres. Tots aquest grups estan molt vinculats a  d’altres representant de l’ultradreta espanyola com Alternativa Española, el sindicat Manos Limpias, Democracia Nacional, España 2000, OPUS, KIKOS, o la Conferencia Episcopal.

El dret a l’avortament és un dret inalienable, que no admet cap decisió contrària per molt que pugui ser sustentada en majories parlamentàries. El dret a decidir sobre si dur a terme o no el propi embaràs és un dret que tenim totes les dones. I l’ús d’aquest dret ha de ser universal i gratuït. Només així es pot garantir la igualtat d’oportunitats. Perquè a qui condemna aquesta contrareforma és a les dones de les classes populars que decideixin avortar. Les famílies de classe alta, catòliques o no, sempre han trobat la fórmula per poder avortar amb garanties sanitàries, previ pagament d’una quantitat prohibitiva per a les dones de classes populars. És a aquestes dones a qui la contrareforma condemnarà a fer avortaments de forma clandestina, amb el risc que això implica sobre la pròpia vida, o a portar a terme una maternitat no desitjada, o  insostenible per motiu econòmics o afectius, fet que considerem d’una gran irresponsabilitat social.

Ja n’hi ha prou que siguem les dones que carreguem a les nostres espatlles la seva crisi, el seu deute i ara el seu feixisme. Per aquest motiu, des d’Endavant ens sumem i fem una crida a manifestar-nos pel dret a decidir sobre el  propi  cos.

Perquè nosaltres decidim! Nosaltres desobeïm!

 Volem la independència per canviar-ho tot!

 

dilluns, 16 de desembre del 2013

Comunicat de solidaritat amb la vaga dels treballadors de Panrico

Els i les treballadores de Panrico es troben en la vuitena setmana consecutiva de vaga a la fàbrica que aquesta empresa té localitzada a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). Cal tenir en compte que, des del 2005, la direcció de l’empresa es troba en mans d’un fons especulatiu internacional, quan l’empresa global de capital risc Apax Partners va adquirir el 100% de Panrico. Des de fa uns mesos, l’empresa pretén aplicar un ERO que afectaria a més de 1.900 persones a nivell estatal i comportaria una rebaixa salarial del 30%.
 
L’ERO, tancat sense acord, continua endavant, i els i les treballadores que no s’han acollit voluntàriament rebran les cartes d’acomiadament. Tanmateix, el proppassat 28 de novembre, a l’assemblea es va decidir, per aclamació, donar continuïtat a la vaga, tot i que l’empresa pretén declarar-la il·legal, per no acatar l’acord signat entre l’empresa i els sindicats a nivell estatal.
 
A més a més, la direcció de l’empresa ha posat una demanda als i les treballadores de la fàbrica de Santa Perpètua, i els demana 4 milions d’euros pels “danys derivats per la interrupció de la producció”, i el judici està fixat per al proper 13 de febrer de 2014.
 
Mentrestant, els i les treballadores d’aquesta fàbrica continuen concentrant-se a les portes per evitar la sortida de productes que hi arriben des d’altres fàbriques de l’estat espanyol.
 
Davant d’aquesta situació, Endavant (OSAN) vol fer públiques les següents consideracions:
  • Manifestem tot el nostre suport i solidaritat amb els i les treballadores que estan en vaga, i els encoratgem a seguir en la lluita.
  • Fem una crida a tota la classe treballadora dels Països catalans a mostrar el seu suport i solidaritat als i les treballadores vaguistes. La seva lluita és la de tots nosaltres.
  • Denunciem el xantatge de la direcció de l’empresa i la instem a canviar d’actitud. Davant d’aquests atacs als i les treballadores, cal assenyalar els veritables responsables de l’actual situació. Aquests no només són polítics i jutges, sinó que també s’amaguen a les grans empreses catalanes i al sistema financer català. L’oligarquia catalana és enemiga de la llibertat dels Països Catalans.
  • I encoratgem a tot el poble treballador a fer tot tipus d’accions en solidaritat amb els i les treballadores en vaga i per denunciar la direcció de l’empresa: boicot a productes, concentracions de denúncies, escarnis…
  • Per finalitzar, animem a col·laborar activament amb la caixa de resistència i fer-hi aportacions (cc 2100-3161-38-2200094458).
Des d’Endavant (OSAN) som conscients que el camí escollit, el de la dignitat i la lluita, és difícil per als i les treballadores. És per aquest motiu que hauria de comptar amb tot el suport per part de la resta de la classe treballadora.
 
Davant del xantatge de la patronal, davant de les retallades i els acomiadaments, només ens resta l’organització i la lluita. En els darrers mesos, hem vist com aquest exemple ha anat arrelant en empreses i sectors arreu dels Països Catalans, com van fer els i les docents de les Illes. Aleshores, la nostra solidaritat va ser exemplar, ara també cal que ho siga.
 
 
 

dimarts, 10 de desembre del 2013

La nostra sobirania acaba on comença la seva impunitat

El poder financer és un dels sectors que més sobirania i més riquesa social roba a les classes populars.
 
La roda de la despossessió ha significat que en 3 anys els diferents governs autonòmics dels Països Catalans hagin pagat només en interessos del deute més de 40.000 milions d'euros.
 
La roda de la despossessió fa que la xifra de milers de milions d'euros retallats en inversió social coincideix pràcticament amb la xifra del que l'administració ha deixat d'ingressar degut a les rebaixes i bonificacions fiscals a les rendes del capital.
 
La roda de la despossessió fa que el sistema financer sigui el beneficiari últim de les pujades de llum, gas i aigua. Que sigui el beneficiari últim dels peatges de les autopistes. Que sigui el beneficiari últim de la gent que és empesa a contractar mútues sanitàries. Que sigui el beneficiari últim dels plans de pensions engreixats amb l'alarmisme generat entorn la continuïtat del sistema públic.
 
La roda de la despossessió ha portat la Unió Europea, l'estat espanyol i les seves sucursals autonòmiques als Països Catalans a injectar diners dels treballadors per a rescatar bancs, a permetre i protegir els desnonaments i a encobrir el robatori de les preferents.
 
A més, davant qualsevol escenari polític que suposi trencar la unitat de l'estat que protegeix i nodreix els negocis del sistema financer, l'opció d'aquest sistema financer és treballar per evitar que el poble decideixi. Estan acostumats a decidir només ells, i saben que si el poble català s'autodetermina, se'ls acabarà la impunitat.
 
En el camí cap a un país i un futur lliures, cal acabar amb la màfia bancària. Cal destruir i desmantellar el capitalisme financer. Cal nacionalitzar i gestionar des d'una òptica al servei de les classes populars els sectors estratègics captius que a dia d'avui controlen les organitzacions financeres. Cal nacionalitzar la banca i impulsar el cooperativisme financer com a condició indispensable per assegurar la nostra sobirania i un futur lliure.
 
En el camí cap a la llibertat cal assenyalar els veritables responsables de l'actual situació. Aquests no només seuen als parlaments ni són jutges semidesconeguts de tribunals repressors. Aquests també s'amaguen a les grans empreses catalanes i al sistema financer català. L'oligarquia catalana és enemiga de la llibertat dels Països Catalans.
 
Isidre Fainé és un símbol d'aquesta màfia. Que no decideixi per tots nosaltres.

dimecres, 27 de novembre del 2013

30 de novembre: Trobada per la Unitat Popular

 
 
Inscripcions i més info a: http://trobadaup.cat/
 
 
 

dimarts, 26 de novembre del 2013

Manifest 25N: Dia Internacional contra la Violència cap a les dones i les nenes

 
Hora rere hora, dia rere dia, mes rere mes i any rere any, les dones patim els atacs de les
violències patriarcals que encara imperen en la nostra societat. Any rere any, ens aixequem per
la commemoració del Dia Internacional contra la Violència cap a les dones i les nenes. És un dia
de commemoració per totes les dones víctimes de les violències masclistes i patriarcals, que es
mostren en la seva més cruel manifestació en l’assassinat de tantes dones i nenes. L’any 2012
van morir 15 dones als Països Catalans, en aquest 2013 ja són 11 dones les assassinades pel
simple fet de ser dones. La Carmen, la Karina, la Ioana, la Encarnación, la Yajaira, la Bolivia,
l’Elisabeth, la Josefa, l’A.V.M, la Rosalia, la MªMagdalena, l’Inge, la Carolina, l’Eva, la
Concepción, la Raquel, la Larisa, la Margalida, la MªLuisa, la Marta, l’Alba, la Rosario no són
només les víctimes dels seus assassins sinó que són també la punta de l’iceberg d’un sistema
polític, el patriarcal, que provoca desenes de mortes cada any. Als Països Catalans durant el
tercer trimestre del 2012 hi va haver 10.751 denúncies per violència de gènere.

No es tracta de fets aïllats, accidentals, propis de les idiosincràsies conjunturals, sinó que són
mortes polítiques en aquest sistema econòmic i social, el capitalisme i el patriarcat, que les
institucions catalanes continuen perpetuant a través del seu silenci i immobilisme. La naturalitat i
normalitat amb què la societat assumeix les relacions de poder dels homes sobre les dones i els
privilegis socials, legals i econòmics d'aquests, fa que la mort d'una dona per violència es vegi
com un fet aïllat i no com la punta de l'iceberg d'un sistema de violència estructural i institucional.
El sistema capitalista és sexista, per tal com se sustenta sobre el treball domèstic, de cures i
reproductiu no remunerat que recau sobre les dones i que les relega a l’àmbit domèstic o a
dobles i triples jornades laborals. El binarisme imposat del sistema patriarcal i els rols de gènere
provoquen una violència estructural en contra d’aquelles dones que no segueixen els patrons
que el model imposa: som així víctimes d’insults, discriminació, exclusió, marginalització,
tocaments, maltractament psicològic, emocional i psíquic, violacions i irreversiblement víctimes
d’assassinat. La mort de dones víctimes de la violència de gènere és un fet estructural del
sistema heteropatriarcal, és terrorisme patriarcal, la por que pateixen milers de dones per la
violència masclista. Cal que el combatem directament i sense més dilacions.

Per tal de combatre directament aquestes violències, hem de reconèixer que el seu espectre es
llarg i ple de ramificacions: la seva ombra recorre la nostra societat i té rostre de publicitat
sexista, d’agressió simbòlica, de reiterat atac contra el cos de les dones, de constant control
sobre la sexualitat, d’atac al dret a la reproducció de mares solteres i lesbianes, de retrocés
sobre el dret a l’avortament lliure i gratuït. Alguns d’aquests rostres sovint s’amaguen sota la
màscara del progrés i apareixen desdibuixats darrera d’alguna llei pseudoprogressista: la
proposta de reforma de la Llei de Violència del govern espanyol per incloure en les estadístiques
no només les dones que han estat assassinades sinó també les que han estat hospitalitzades un
mínim de 24 hores, no deixa de ser un insult a les dones agredides: i les dones que estan menys
de 24 hores hospitalitzades? I les que no ho arriben a estar però són igualment víctimes de
violència de gènere? Aquest criteri injust és doncs una clara mostra de la nul·la voluntat de canvi
i la perpetuació de l’estat actual de vulnerabilitat.

No ens deixem enganyar. no volem pedaços, no volem cadenes de colors bonics que ens facin
creure que no es pot avançar més, no volem més indults pels principals agents i culpables de les
violències de gènere: les dones d’aquest país combatem tots els rostres de les violències
heteropatriarcals, i ho fem teixint xarxes entre nosaltres, denunciant a cada minut qualsevol atac
sexista, homòfob, racista, classista, que cadascuna de nosaltres patim o hem patit alguna
vegada. L’ombra del sistema heteropatriarcal és gran i s’estén per tots els racons, però nosaltres
som totes, i sabem que la nostra aliança en contra totes les violències de gènere és més
poderosa que qualsevol intent de silenciar-nos.

Cap dona silenciada, cap dona maltractada, cap dona humiliada, cap dona violentada pels
canons de bellesa tradicionals, cap nena maltractada, cap dona sense dret a decidir sobre el seu
cos, cap dona sense poder ser mare quan ella així ho decideixi. Des del record i el
reconeixement de totes i cadascuna de les dones i les nenes víctimes de les violències
heteropatriarcals, lluitem contra aquesta estructura injusta i perniciosa que ens corromp,
empoderem-nos un dia més per fer front al sistema patriarcal i homòfob i cridem ben fort:

Cap violència contra les dones

Cap atac del sistema heteropatriarcal

Visca la Lluita Feminista companyes!
“El patriarcat és violència. La resposta: lluita feminista”

dijous, 14 de novembre del 2013

Escarni contra les retallades i les privatitzacions