 |
La roda de la despossessió ha significat que en 3 anys els diferents governs autonòmics dels Països Catalans hagin pagat només en interessos del deute més de 40.000 milions d'euros.
La roda de la despossessió fa que la xifra de milers de milions d'euros retallats en inversió social coincideix pràcticament amb la xifra del que l'administració ha deixat d'ingressar degut a les rebaixes i bonificacions fiscals a les rendes del capital.
La roda de la despossessió fa que el sistema financer sigui el beneficiari últim de les pujades de llum, gas i aigua. Que sigui el beneficiari últim dels peatges de les autopistes. Que sigui el beneficiari últim de la gent que és empesa a contractar mútues sanitàries. Que sigui el beneficiari últim dels plans de pensions engreixats amb l'alarmisme generat entorn la continuïtat del sistema públic.
La roda de la despossessió ha portat la Unió Europea, l'estat espanyol i les seves sucursals autonòmiques als Països Catalans a injectar diners dels treballadors per a rescatar bancs, a permetre i protegir els desnonaments i a encobrir el robatori de les preferents.
A més, davant qualsevol escenari polític que suposi trencar la unitat de l'estat que protegeix i nodreix els negocis del sistema financer, l'opció d'aquest sistema financer és treballar per evitar que el poble decideixi. Estan acostumats a decidir només ells, i saben que si el poble català s'autodetermina, se'ls acabarà la impunitat.
En el camí cap a un país i un futur lliures, cal acabar amb la màfia bancària. Cal destruir i desmantellar el capitalisme financer. Cal nacionalitzar i gestionar des d'una òptica al servei de les classes populars els sectors estratègics captius que a dia d'avui controlen les organitzacions financeres. Cal nacionalitzar la banca i impulsar el cooperativisme financer com a condició indispensable per assegurar la nostra sobirania i un futur lliure.
En el camí cap a la llibertat cal assenyalar els veritables responsables de l'actual situació. Aquests no només seuen als parlaments ni són jutges semidesconeguts de tribunals repressors. Aquests també s'amaguen a les grans empreses catalanes i al sistema financer català. L'oligarquia catalana és enemiga de la llibertat dels Països Catalans.
Isidre Fainé és un símbol d'aquesta màfia. Que no decideixi per tots nosaltres.
