Cicle de xerrades tardor 2014

1r de maig 2014

 

 

Sortim al carrer construïm el futur.
 

En ple 2014, quan la classe treballadora dels Països Catalans i de la resta de l’estat espanyol porta més de sis anys aguantant la triple envestida del capital especulatiu, productiu i financer de casa nostra, en el seu particular procés de reapropiament de la riquesa produïda sobre dècades d’explotació de rostre amable, ens reunim un cop més per commemorar el primer de maig: Dia internacional de la classe treballadora.

La misèria, la pèrdua de drets, la implantació de mesures salvatges que ens encaminen cap a una suposada recuperació econòmica no han fet més que empobrir-nos i desposseir-nos encara més de tot allò que durant dècades de lluita hem anat guanyant pam a pam. Avui som aquí per reivindicar, que mal els pesi, no ens han vençut i seguim sent classe treballadora, de forma més conscient que fa sis anys, i de forma menys difusa que en fa quinze. Avui, aquí, mostrem un cop més que hem pres el relleu de totes aquelles van lluitar en el seu temps, algunes de les quals van morir en mans de les oligarquies que avui pretenen reemprendre la seva creuada neoconservadora desposseint-nos, fins hi tot, del dret a decidir sobre els nostres cossos, o a mans d’aquells que es van servir de la repressió feixista per edificar els seus emporis financers, que avui, amb el patiment de totes, rescatem.

Avui som aquí per dir a totes les que per activa i per passiva ens prenen la feina, el salari, els drets i la casa, que NO els regalarem cap victòria més, perquè avui, i aquí, la classe treballadora del Vallès els mostrarà un cop més que no ens creiem les seves mentides i que sortim al carrer a prendre el nostre futur. Per tot això avui els diem un cop més que:
 

 · Contra les retallades en sanitat, educació, serveis bàsics,etc..i
interposarem vagues, ocupacions de CAPs i el que faci falta. · Contra el seu pacte social i la seva subjugació, nosaltres i
interposarem la nostra lluita de classes, i el rebuig frontal a que ens empeny la necessitat de conquerir una vida digna per a tota la classe treballadora. 

· Contra la seva Europa de la troica, la pobresa i l’espoli constant,

nosaltres i interposarem la solidaritat de classe i la construcció des de la base d’un model basat en la solidaritat entre pobles. 

· Contra la seva fal·laç recuperació econòmica basada en la misèria

de la majoria per l’enriquiment d’una minoria, nosaltres i interposarem lluita, lluita i més lluita.

Avui som aquí, un cop més per recordar-los que som la classe treballadora, i que som amos del nostre futur. Som aquí per recordar-los que mentre elles ens ofereixin misèria, explotació i repressió, de nosaltres només obtindran confrontació, desobediència i solidaritat.
 

Visca la lluita de la classe treballadora!
 

Divendres 28 Xerrada-debat sobre Veneçuela

Divendres 28 a les 19.30 al CP la Guitza (c/migdia 13) xerrada debat sobre Veneçuela amb un membre del consolat i un membre de la brigada Ali Primera i després...pica pica i música revolucionària.

Curs d'economia crítica a càrrec del Seminari Taifa

https://www.youtube.com/watch?v=JtobHWhB2HM&feature=em-upload_owner

 

El curs comença el proper 4 d'abril!

[8 de març] Dones lliures, desobedients i feministes per canviar-ho tot

Manifest unitari de l’esquerra independentista

 

El sistema capitalista necessita del patriarcat per mantenir les seves quotes de benefici a través de l’explotació i la dominació. Són dos sistemes que interactuen i operen de manera conjunta. L’explotació és la transmissió sistemàtica de recursos de qui els produeix cap a qui no els produeix i la dominació ens imposa rols i estructures per legitimar aquesta explotació. Així doncs, tant a la feina com a casa com en d’altres espais estem exposades a les agressions del patriarcat i el capitalisme. Paral·lelament ens torbem amb altres opressions que determinen la nostra precarietat i desigualtats que com a dones no podem obviar, com són la procedència, l’ ètnia, la classe, la sexualitat i/o l’edat, entre moltes altres.

 

Avui, hi ha raons més que suficients per dir que la classe treballadora ha vist com els seus drets han estat retallats i menyspreats per les classes dominants, i les dones treballadores som les que estem pagant les conseqüències més dures de la despossessió per part de la burgesia i el capital. Les nostres condicions de vida estan sent degradades. Es retallen ajudes a la dependència, a la maternitat i a la conciliació. Es retalla en sanitat i educació. Es retalla en polítiques d’igualtat i de prevenció i abordatge de la violència masclista. La darrera reforma laboral ens exclou encara més del treball assalariat, condemnant-nos a l’economia submergida quan no al treball domèstic no remunerat (no com a opció personal sinó perquè el context ens hi aboca). La bretxa salarial entre dones i homes no fa més que augmentar. I se’ns persegueix i se’ns fa fora dels carrers per ser migrades, trans i/o putes.

Tota aquesta violència estructural s’agreuja amb les agressions i assassinats masclistes que no cessen any rere any, sinó que van a més. Així com per aquelles violències que no per menys visibles són menys perjudicials (menyspreu, insults, pressió estètica, gelosia, possessivitat…). Recentment hem rebut l’últim atac directe a la nostra vida i el nostre cos. La contrareforma de la llei de l’ interrupció voluntària de l’embaràs que pretén acabar amb el dret al propi cos de les dones, infantilitzar-nos, i fer-nos meres reproductores de la força de treball tot relegant-nos a l’àmbit domèstic. Es pretén que el control de la vida de les dones, deixi de ser de les dones i que la maternitat passi de ser una elecció a una obligació. A més, és una llei del tot classista en tant les dones que tinguin diners seguiran podent avortar quan vulguin, en canvi, les dones de classe obrera es veuran obligades a avortar en condicions perilloses i en la clandestinitat, arribant a posar en joc la seva vida.

 

Davant aquest panorama, com a classe i com a dones, només ens queda un camí i és seguir batallant per construir noves formes de relacions entre persones i sexo-afectives. Per aconseguir la igualtat i la coresponsabilitat en el món laboral, social, personal i familiar, i la socialització dels mitjans de producció però també de les tasques de reproductives de i cura. I finalment per poder decidir lliurement si volem ser mares o no, perquè si nosaltres parim nosaltres decidim. Per tot això, ara més que mai l’aliança entre dones treballadores i l’autodefensa feminista són imprescindibles!

Hem de ser lliures per decidir.

Hem de ser desobedients per lluitar.

I hem de ser feministes per guanyar!

Visca el dia internacional de les dones treballadores! Visca el 8 de març!

Actes en motiu del 8 de Març a Sant Cugat

Curs d'economia crítica amb el Seminari Taifa

 

En un context com l'actual, on la crisi ens colpeja cada dia més fort, però on la societat cada dia trobem noves maneres de fer-hi front, hem cregut que conèixer com es va iniciar tot, quines són les claus per entendre la situació actual de crisi sistèmica del capitalisme i les possibles alternatives és més important que mai. Per això hem decidit portar un curs del Seminari Taifa (seminaritaifa.org) a Sant Cugat. En aquest cas el curs "Per entendre l'actualitat".

El curs començarà el 4 d'abril i durarà cinc divendres de 19 a 21 hores a la Casa de Cultura de Sant Cugat. La programació de les sessions és la següent:

-Breu història de la crisi (4 d'abril)

-Canvis en el sistema productiu (11 d'abril)
-La crisi del deute (25 d'abril)
-Polítiques de gestió de la crisi (9 de maig)
-El debat al voltant de les alternatives (16 de maig)

 

Les inscripcions per participar del curs s'han de fer prèviament al Terra Dolça (Enric Granados 8) o al Casal Popular la Guitza (Migdia 13), el curs té un preu de 10 euros destinat a pagar el desplaçament dels ponents i el material del curs.