diumenge, 7 de setembre de 2014

Cicle de xerrades tardor 2014


dimecres, 30 d’abril de 2014

1r de maig 2014


 
 
Sortim al carrer construïm el futur.
 
En ple 2014, quan la classe treballadora dels Països Catalans i de la resta de l’estat espanyol porta més de sis anys aguantant la triple envestida del capital especulatiu, productiu i financer de casa nostra, en el seu particular procés de reapropiament de la riquesa produïda sobre dècades d’explotació de rostre amable, ens reunim un cop més per commemorar el primer de maig: Dia internacional de la classe treballadora.

La misèria, la pèrdua de drets, la implantació de mesures salvatges que ens encaminen cap a una suposada recuperació econòmica no han fet més que empobrir-nos i desposseir-nos encara més de tot allò que durant dècades de lluita hem anat guanyant pam a pam. Avui som aquí per reivindicar, que mal els pesi, no ens han vençut i seguim sent classe treballadora, de forma més conscient que fa sis anys, i de forma menys difusa que en fa quinze. Avui, aquí, mostrem un cop més que hem pres el relleu de totes aquelles van lluitar en el seu temps, algunes de les quals van morir en mans de les oligarquies que avui pretenen reemprendre la seva creuada neoconservadora desposseint-nos, fins hi tot, del dret a decidir sobre els nostres cossos, o a mans d’aquells que es van servir de la repressió feixista per edificar els seus emporis financers, que avui, amb el patiment de totes, rescatem.

Avui som aquí per dir a totes les que per activa i per passiva ens prenen la feina, el salari, els drets i la casa, que NO els regalarem cap victòria més, perquè avui, i aquí, la classe treballadora del Vallès els mostrarà un cop més que no ens creiem les seves mentides i que sortim al carrer a prendre el nostre futur. Per tot això avui els diem un cop més que:
 
 · Contra les retallades en sanitat, educació, serveis bàsics,etc..i
interposarem vagues, ocupacions de CAPs i el que faci falta. · Contra el seu pacte social i la seva subjugació, nosaltres i
interposarem la nostra lluita de classes, i el rebuig frontal a que ens empeny la necessitat de conquerir una vida digna per a tota la classe treballadora. 

· Contra la seva Europa de la troica, la pobresa i l’espoli constant,
nosaltres i interposarem la solidaritat de classe i la construcció des de la base d’un model basat en la solidaritat entre pobles. 

· Contra la seva fal·laç recuperació econòmica basada en la misèria
de la majoria per l’enriquiment d’una minoria, nosaltres i interposarem lluita, lluita i més lluita.


Avui som aquí, un cop més per recordar-los que som la classe treballadora, i que som amos del nostre futur. Som aquí per recordar-los que mentre elles ens ofereixin misèria, explotació i repressió, de nosaltres només obtindran confrontació, desobediència i solidaritat.
 
Visca la lluita de la classe treballadora!
 

dimarts, 25 de març de 2014

Divendres 28 Xerrada-debat sobre Veneçuela

Divendres 28 a les 19.30 al CP la Guitza (c/migdia 13) xerrada debat sobre Veneçuela amb un membre del consolat i un membre de la brigada Ali Primera i després...pica pica i música revolucionària.

diumenge, 23 de març de 2014

Curs d'economia crítica a càrrec del Seminari Taifa

 

El curs comença el proper 4 d'abril!

divendres, 7 de març de 2014

[8 de març] Dones lliures, desobedients i feministes per canviar-ho tot

Manifest unitari de l’esquerra independentista
 
El sistema capitalista necessita del patriarcat per mantenir les seves quotes de benefici a través de l’explotació i la dominació. Són dos sistemes que interactuen i operen de manera conjunta. L’explotació és la transmissió sistemàtica de recursos de qui els produeix cap a qui no els produeix i la dominació ens imposa rols i estructures per legitimar aquesta explotació. Així doncs, tant a la feina com a casa com en d’altres espais estem exposades a les agressions del patriarcat i el capitalisme. Paral·lelament ens torbem amb altres opressions que determinen la nostra precarietat i desigualtats que com a dones no podem obviar, com són la procedència, l’ ètnia, la classe, la sexualitat i/o l’edat, entre moltes altres.
 
Avui, hi ha raons més que suficients per dir que la classe treballadora ha vist com els seus drets han estat retallats i menyspreats per les classes dominants, i les dones treballadores som les que estem pagant les conseqüències més dures de la despossessió per part de la burgesia i el capital. Les nostres condicions de vida estan sent degradades. Es retallen ajudes a la dependència, a la maternitat i a la conciliació. Es retalla en sanitat i educació. Es retalla en polítiques d’igualtat i de prevenció i abordatge de la violència masclista. La darrera reforma laboral ens exclou encara més del treball assalariat, condemnant-nos a l’economia submergida quan no al treball domèstic no remunerat (no com a opció personal sinó perquè el context ens hi aboca). La bretxa salarial entre dones i homes no fa més que augmentar. I se’ns persegueix i se’ns fa fora dels carrers per ser migrades, trans i/o putes.
Tota aquesta violència estructural s’agreuja amb les agressions i assassinats masclistes que no cessen any rere any, sinó que van a més. Així com per aquelles violències que no per menys visibles són menys perjudicials (menyspreu, insults, pressió estètica, gelosia, possessivitat…). Recentment hem rebut l’últim atac directe a la nostra vida i el nostre cos. La contrareforma de la llei de l’ interrupció voluntària de l’embaràs que pretén acabar amb el dret al propi cos de les dones, infantilitzar-nos, i fer-nos meres reproductores de la força de treball tot relegant-nos a l’àmbit domèstic. Es pretén que el control de la vida de les dones, deixi de ser de les dones i que la maternitat passi de ser una elecció a una obligació. A més, és una llei del tot classista en tant les dones que tinguin diners seguiran podent avortar quan vulguin, en canvi, les dones de classe obrera es veuran obligades a avortar en condicions perilloses i en la clandestinitat, arribant a posar en joc la seva vida.
 
Davant aquest panorama, com a classe i com a dones, només ens queda un camí i és seguir batallant per construir noves formes de relacions entre persones i sexo-afectives. Per aconseguir la igualtat i la coresponsabilitat en el món laboral, social, personal i familiar, i la socialització dels mitjans de producció però també de les tasques de reproductives de i cura. I finalment per poder decidir lliurement si volem ser mares o no, perquè si nosaltres parim nosaltres decidim. Per tot això, ara més que mai l’aliança entre dones treballadores i l’autodefensa feminista són imprescindibles!

Hem de ser lliures per decidir.

Hem de ser desobedients per lluitar.

I hem de ser feministes per guanyar!

Visca el dia internacional de les dones treballadores! Visca el 8 de març!

Actes en motiu del 8 de Març a Sant Cugat


dimarts, 25 de febrer de 2014

Curs d'economia crítica amb el Seminari Taifa

 
En un context com l'actual, on la crisi ens colpeja cada dia més fort, però on la societat cada dia trobem noves maneres de fer-hi front, hem cregut que conèixer com es va iniciar tot, quines són les claus per entendre la situació actual de crisi sistèmica del capitalisme i les possibles alternatives és més important que mai. Per això hem decidit portar un curs del Seminari Taifa (seminaritaifa.org) a Sant Cugat. En aquest cas el curs "Per entendre l'actualitat".

El curs començarà el 4 d'abril i durarà cinc divendres de 19 a 21 hores a la Casa de Cultura de Sant Cugat. La programació de les sessions és la següent:

-Breu història de la crisi (4 d'abril)
-Canvis en el sistema productiu (11 d'abril)
-La crisi del deute (25 d'abril)
-Polítiques de gestió de la crisi (9 de maig)
-El debat al voltant de les alternatives (16 de maig)
 
Les inscripcions per participar del curs s'han de fer prèviament al Terra Dolça (Enric Granados 8) o al Casal Popular la Guitza (Migdia 13), el curs té un preu de 10 euros destinat a pagar el desplaçament dels ponents i el material del curs.
 
 
 

dimarts, 24 de desembre de 2013

Parir és un dret, no una imposició! No a la contrareforma de l’avortament

El passat dia 20 de desembre del 2013 el  Ministre de Justícia del PP Luis Gallardón, va anunciar la reforma de la llei per la interrupció involuntària de l’embaràs. Aquesta reforma és una prohibició encoberta del dret a l’avortament. La seva intenció és tornar a la Llei de supòsits de 1985, restringint-la encara més amb l’eliminació del segon supòsit: la possibilitat d’avortar per malformacions del fetus (3%). La contrareforma també elimina el dret a decidir de les joves entre els 16 i els 18 anys, i a la pràctica suposarà una revisió del supòsit de danys físics i psicològics per a la mare, que suposa un 97% dels avortaments.

Aquesta reforma no es pot entendre sinó com una  atac  cap al dret de les dones  a decidir sobre el seu propi cos, per part del sector espanyolista ultracatòlic més caspós  de bracet amb el PP.  Aquests són els grups mal dits “provida” com  l’associació Hazte Oir i Derecho a la Vida, que integren la plataforma Catalunya Vida Sí, conjuntament amb Foro Catalán de la Familia, E-Cristians, Cruz de San Andrés i Asociación Víctimas del Aborto, entre altres. Tots aquest grups estan molt vinculats a  d’altres representant de l’ultradreta espanyola com Alternativa Española, el sindicat Manos Limpias, Democracia Nacional, España 2000, OPUS, KIKOS, o la Conferencia Episcopal.

El dret a l’avortament és un dret inalienable, que no admet cap decisió contrària per molt que pugui ser sustentada en majories parlamentàries. El dret a decidir sobre si dur a terme o no el propi embaràs és un dret que tenim totes les dones. I l’ús d’aquest dret ha de ser universal i gratuït. Només així es pot garantir la igualtat d’oportunitats. Perquè a qui condemna aquesta contrareforma és a les dones de les classes populars que decideixin avortar. Les famílies de classe alta, catòliques o no, sempre han trobat la fórmula per poder avortar amb garanties sanitàries, previ pagament d’una quantitat prohibitiva per a les dones de classes populars. És a aquestes dones a qui la contrareforma condemnarà a fer avortaments de forma clandestina, amb el risc que això implica sobre la pròpia vida, o a portar a terme una maternitat no desitjada, o  insostenible per motiu econòmics o afectius, fet que considerem d’una gran irresponsabilitat social.

Ja n’hi ha prou que siguem les dones que carreguem a les nostres espatlles la seva crisi, el seu deute i ara el seu feixisme. Per aquest motiu, des d’Endavant ens sumem i fem una crida a manifestar-nos pel dret a decidir sobre el  propi  cos.

Perquè nosaltres decidim! Nosaltres desobeïm!

 Volem la independència per canviar-ho tot!

 

dilluns, 16 de desembre de 2013

Comunicat de solidaritat amb la vaga dels treballadors de Panrico

Els i les treballadores de Panrico es troben en la vuitena setmana consecutiva de vaga a la fàbrica que aquesta empresa té localitzada a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). Cal tenir en compte que, des del 2005, la direcció de l’empresa es troba en mans d’un fons especulatiu internacional, quan l’empresa global de capital risc Apax Partners va adquirir el 100% de Panrico. Des de fa uns mesos, l’empresa pretén aplicar un ERO que afectaria a més de 1.900 persones a nivell estatal i comportaria una rebaixa salarial del 30%.
 
L’ERO, tancat sense acord, continua endavant, i els i les treballadores que no s’han acollit voluntàriament rebran les cartes d’acomiadament. Tanmateix, el proppassat 28 de novembre, a l’assemblea es va decidir, per aclamació, donar continuïtat a la vaga, tot i que l’empresa pretén declarar-la il·legal, per no acatar l’acord signat entre l’empresa i els sindicats a nivell estatal.
 
A més a més, la direcció de l’empresa ha posat una demanda als i les treballadores de la fàbrica de Santa Perpètua, i els demana 4 milions d’euros pels “danys derivats per la interrupció de la producció”, i el judici està fixat per al proper 13 de febrer de 2014.
 
Mentrestant, els i les treballadores d’aquesta fàbrica continuen concentrant-se a les portes per evitar la sortida de productes que hi arriben des d’altres fàbriques de l’estat espanyol.
 
Davant d’aquesta situació, Endavant (OSAN) vol fer públiques les següents consideracions:
  • Manifestem tot el nostre suport i solidaritat amb els i les treballadores que estan en vaga, i els encoratgem a seguir en la lluita.
  • Fem una crida a tota la classe treballadora dels Països catalans a mostrar el seu suport i solidaritat als i les treballadores vaguistes. La seva lluita és la de tots nosaltres.
  • Denunciem el xantatge de la direcció de l’empresa i la instem a canviar d’actitud. Davant d’aquests atacs als i les treballadores, cal assenyalar els veritables responsables de l’actual situació. Aquests no només són polítics i jutges, sinó que també s’amaguen a les grans empreses catalanes i al sistema financer català. L’oligarquia catalana és enemiga de la llibertat dels Països Catalans.
  • I encoratgem a tot el poble treballador a fer tot tipus d’accions en solidaritat amb els i les treballadores en vaga i per denunciar la direcció de l’empresa: boicot a productes, concentracions de denúncies, escarnis…
  • Per finalitzar, animem a col·laborar activament amb la caixa de resistència i fer-hi aportacions (cc 2100-3161-38-2200094458).
Des d’Endavant (OSAN) som conscients que el camí escollit, el de la dignitat i la lluita, és difícil per als i les treballadores. És per aquest motiu que hauria de comptar amb tot el suport per part de la resta de la classe treballadora.
 
Davant del xantatge de la patronal, davant de les retallades i els acomiadaments, només ens resta l’organització i la lluita. En els darrers mesos, hem vist com aquest exemple ha anat arrelant en empreses i sectors arreu dels Països Catalans, com van fer els i les docents de les Illes. Aleshores, la nostra solidaritat va ser exemplar, ara també cal que ho siga.
 
 
 

dimarts, 10 de desembre de 2013

La nostra sobirania acaba on comença la seva impunitat

El poder financer és un dels sectors que més sobirania i més riquesa social roba a les classes populars.
 
La roda de la despossessió ha significat que en 3 anys els diferents governs autonòmics dels Països Catalans hagin pagat només en interessos del deute més de 40.000 milions d'euros.
 
La roda de la despossessió fa que la xifra de milers de milions d'euros retallats en inversió social coincideix pràcticament amb la xifra del que l'administració ha deixat d'ingressar degut a les rebaixes i bonificacions fiscals a les rendes del capital.
 
La roda de la despossessió fa que el sistema financer sigui el beneficiari últim de les pujades de llum, gas i aigua. Que sigui el beneficiari últim dels peatges de les autopistes. Que sigui el beneficiari últim de la gent que és empesa a contractar mútues sanitàries. Que sigui el beneficiari últim dels plans de pensions engreixats amb l'alarmisme generat entorn la continuïtat del sistema públic.
 
La roda de la despossessió ha portat la Unió Europea, l'estat espanyol i les seves sucursals autonòmiques als Països Catalans a injectar diners dels treballadors per a rescatar bancs, a permetre i protegir els desnonaments i a encobrir el robatori de les preferents.
 
A més, davant qualsevol escenari polític que suposi trencar la unitat de l'estat que protegeix i nodreix els negocis del sistema financer, l'opció d'aquest sistema financer és treballar per evitar que el poble decideixi. Estan acostumats a decidir només ells, i saben que si el poble català s'autodetermina, se'ls acabarà la impunitat.
 
En el camí cap a un país i un futur lliures, cal acabar amb la màfia bancària. Cal destruir i desmantellar el capitalisme financer. Cal nacionalitzar i gestionar des d'una òptica al servei de les classes populars els sectors estratègics captius que a dia d'avui controlen les organitzacions financeres. Cal nacionalitzar la banca i impulsar el cooperativisme financer com a condició indispensable per assegurar la nostra sobirania i un futur lliure.
 
En el camí cap a la llibertat cal assenyalar els veritables responsables de l'actual situació. Aquests no només seuen als parlaments ni són jutges semidesconeguts de tribunals repressors. Aquests també s'amaguen a les grans empreses catalanes i al sistema financer català. L'oligarquia catalana és enemiga de la llibertat dels Països Catalans.
 
Isidre Fainé és un símbol d'aquesta màfia. Que no decideixi per tots nosaltres.

dimecres, 27 de novembre de 2013

30 de novembre: Trobada per la Unitat Popular

 
 
Inscripcions i més info a: http://trobadaup.cat/
 
 
 

dimarts, 26 de novembre de 2013

Manifest 25N: Dia Internacional contra la Violència cap a les dones i les nenes

 
Hora rere hora, dia rere dia, mes rere mes i any rere any, les dones patim els atacs de les
violències patriarcals que encara imperen en la nostra societat. Any rere any, ens aixequem per
la commemoració del Dia Internacional contra la Violència cap a les dones i les nenes. És un dia
de commemoració per totes les dones víctimes de les violències masclistes i patriarcals, que es
mostren en la seva més cruel manifestació en l’assassinat de tantes dones i nenes. L’any 2012
van morir 15 dones als Països Catalans, en aquest 2013 ja són 11 dones les assassinades pel
simple fet de ser dones. La Carmen, la Karina, la Ioana, la Encarnación, la Yajaira, la Bolivia,
l’Elisabeth, la Josefa, l’A.V.M, la Rosalia, la MªMagdalena, l’Inge, la Carolina, l’Eva, la
Concepción, la Raquel, la Larisa, la Margalida, la MªLuisa, la Marta, l’Alba, la Rosario no són
només les víctimes dels seus assassins sinó que són també la punta de l’iceberg d’un sistema
polític, el patriarcal, que provoca desenes de mortes cada any. Als Països Catalans durant el
tercer trimestre del 2012 hi va haver 10.751 denúncies per violència de gènere.

No es tracta de fets aïllats, accidentals, propis de les idiosincràsies conjunturals, sinó que són
mortes polítiques en aquest sistema econòmic i social, el capitalisme i el patriarcat, que les
institucions catalanes continuen perpetuant a través del seu silenci i immobilisme. La naturalitat i
normalitat amb què la societat assumeix les relacions de poder dels homes sobre les dones i els
privilegis socials, legals i econòmics d'aquests, fa que la mort d'una dona per violència es vegi
com un fet aïllat i no com la punta de l'iceberg d'un sistema de violència estructural i institucional.
El sistema capitalista és sexista, per tal com se sustenta sobre el treball domèstic, de cures i
reproductiu no remunerat que recau sobre les dones i que les relega a l’àmbit domèstic o a
dobles i triples jornades laborals. El binarisme imposat del sistema patriarcal i els rols de gènere
provoquen una violència estructural en contra d’aquelles dones que no segueixen els patrons
que el model imposa: som així víctimes d’insults, discriminació, exclusió, marginalització,
tocaments, maltractament psicològic, emocional i psíquic, violacions i irreversiblement víctimes
d’assassinat. La mort de dones víctimes de la violència de gènere és un fet estructural del
sistema heteropatriarcal, és terrorisme patriarcal, la por que pateixen milers de dones per la
violència masclista. Cal que el combatem directament i sense més dilacions.

Per tal de combatre directament aquestes violències, hem de reconèixer que el seu espectre es
llarg i ple de ramificacions: la seva ombra recorre la nostra societat i té rostre de publicitat
sexista, d’agressió simbòlica, de reiterat atac contra el cos de les dones, de constant control
sobre la sexualitat, d’atac al dret a la reproducció de mares solteres i lesbianes, de retrocés
sobre el dret a l’avortament lliure i gratuït. Alguns d’aquests rostres sovint s’amaguen sota la
màscara del progrés i apareixen desdibuixats darrera d’alguna llei pseudoprogressista: la
proposta de reforma de la Llei de Violència del govern espanyol per incloure en les estadístiques
no només les dones que han estat assassinades sinó també les que han estat hospitalitzades un
mínim de 24 hores, no deixa de ser un insult a les dones agredides: i les dones que estan menys
de 24 hores hospitalitzades? I les que no ho arriben a estar però són igualment víctimes de
violència de gènere? Aquest criteri injust és doncs una clara mostra de la nul·la voluntat de canvi
i la perpetuació de l’estat actual de vulnerabilitat.

No ens deixem enganyar. no volem pedaços, no volem cadenes de colors bonics que ens facin
creure que no es pot avançar més, no volem més indults pels principals agents i culpables de les
violències de gènere: les dones d’aquest país combatem tots els rostres de les violències
heteropatriarcals, i ho fem teixint xarxes entre nosaltres, denunciant a cada minut qualsevol atac
sexista, homòfob, racista, classista, que cadascuna de nosaltres patim o hem patit alguna
vegada. L’ombra del sistema heteropatriarcal és gran i s’estén per tots els racons, però nosaltres
som totes, i sabem que la nostra aliança en contra totes les violències de gènere és més
poderosa que qualsevol intent de silenciar-nos.

Cap dona silenciada, cap dona maltractada, cap dona humiliada, cap dona violentada pels
canons de bellesa tradicionals, cap nena maltractada, cap dona sense dret a decidir sobre el seu
cos, cap dona sense poder ser mare quan ella així ho decideixi. Des del record i el
reconeixement de totes i cadascuna de les dones i les nenes víctimes de les violències
heteropatriarcals, lluitem contra aquesta estructura injusta i perniciosa que ens corromp,
empoderem-nos un dia més per fer front al sistema patriarcal i homòfob i cridem ben fort:

Cap violència contra les dones

Cap atac del sistema heteropatriarcal

Visca la Lluita Feminista companyes!
“El patriarcat és violència. La resposta: lluita feminista”

dijous, 14 de novembre de 2013

Escarni contra les retallades i les privatitzacions


dissabte, 30 d’abril de 2011

Contra les retallades, defensem els drets socials i laborals

Manifest d'Endavant (OSAN) en motiu del 1r de maig de 2011

Els passats 11 i 12 de desembre del 2010, l’organització política Endavant OSAN es reafirmava, a través de la seva assemblea nacional, per la lluita social i laboral com un dels principals eixos d’acció política dels propers anys. Els reptes marcats eren molt clars: avançar en la vertebració d’espais de lluita unitària anticapitalista arreu dels Països Catalans, la defensa aferrissada dels drets socials i laborals i l’aposta per avançar qualitativa i quantitativament en la construcció d’un sindicat nacional i de classe.

Per un costat, aquests reptes són la resposta que des de l’anàlisi material de la nostra realitat social i nacional cal donar a les constants agressions del capitalisme a la classe treballadora, ja sigui a través de l’explotació laboral, la retallada de drets o del desmantellament generalitzat del serveis públics. Ara bé, per l’altre costat, aquesta confrontació amb els interessos del capital no ens ha de servir per defensar cap Estat del Benestar ni per mantenir un discurs buit entorn dels drets, sinó per generar dia a dia pols de contrapoder obrer, per aglutinar forces i per teixir, amb petits passos, la unitat popular en els Països Catalans.

Sabem que els darrers mesos han vingut fortament marcats per un calendari de dures agressions a la nostra classe, com ho han estat la reforma laboral, la retallada de les pensions o el degoteig constant d’acomiadaments i desnonaments arreu del país. Aquestes agressions no han fet més que reafirmar la necessitat de mantenir-se ferms en l’aposta per la lluita unitària dels drets socials. Per aquest motiu, Endavant OSAN s’ha implicat i ha participat activament en la creació d’espais unitaris, en assemblees pels drets socials, en comitès de vaga per dur a terme les vagues generals del 29s i del 27g, en la campanya “Aturem la retallada de les pensions” i en desenes d’actes, accions, manifestacions i jornades de lluita. Totes i cadascuna de les vegades que Endavant OSAN ha sortit al carrer al costat de la resta de l’Esquerra Independentista ho ha fet amb aquesta voluntat de més enllà de plantejar reivindicacions concretes, d’aglutinar lluites en la direcció de la unitat popular.

Tot i així, el camí a recórrer és encara molt llarg. Ens enfrontem, d’una banda, a una feble consciència de classe promoguda per la sensació generalitzada de derrota i pel descrèdit del sindicalisme groc, i de l’altre, a les mancances organitzatives que actualment encara té l’esquerra combativa, cosa que provoca que la lluita pels drets socials i laborals sigui una lluita difícil, amb alts i baixos i amb pocs rèdits immediats. Però per aquest motiu, la nostra lluita ha de ser constant, per tal de superar aquestes conjuntures específiques. Alhora, aquesta lluita ha de poder integrar tant les reivindicacions concretes i les apostes per petites victòries amb la denuncia estructural del sistema capitalista i dels interessos de la classe dominant.

Per tant, des d’Endavant OSAN mantenim aquesta aposta per la lluita social i laboral, especialment remarcada en la data del 1r de maig, però que haurà de seguir aguditzant-se en els propers temps. Des d’Endavant OSAN ens comprometem a dinamitzar i participar de totes les iniciatives unitàries en defensa dels drets socials, i per això, seguirem apostant pels espais unitaris i les assemblees socials arreu dels Països Catalans, per la campanya “Aturem les retallades” i per les desenes d’iniciatives locals, comarcals i nacionals que es duen i es duran a terme des de l’esquerra combativa.

Perquè la lluita és l’únic camí!
Contra les retallades, defensem els drets socials i laborals !

dimecres, 22 de setembre de 2010

Per la defensa dels nostres drets socials i nacionals. 29 de setembre: Vaga General

Manifest d'Endavant (OSAN) amb motiu de la Vaga General

Davant l’actual context de fallida del sistema econòmic, els governs de la Unió Europea han optat per una nova onada de mesures contra els drets dels i les treballadores, accions que van encaminades a fer desaparèixer del tot les mínimes garanties socials que els estats encara ofereixen als sectors desafavorits de la societat. Ja fa anys que aquest tipus de propostes figuren a l'agenda de les grans corporacions i d'institucions com la Unió Europea o el Fons Monetari Internacional. Ara, amb l'argument de la crisi ens les han volgut fer empassar senceres en forma de reformes laborals i de retallades socials. La classe treballadora està cridada a pagar les conseqüències d'una crisi que no ha provocat, sinó que estat conseqüència de la voracitat del capital financer i del “deixar fer” que han imposat els anomenats “organismes de control” del capitalisme.

El govern espanyol del PSOE no ha estat una excepció en l'aplicació d'unes polítiques econòmiques dissenyades i avalades per la Unió Europea. Per fer-ho, el PSOE ha rebut el suport, directe o indirecte de partits com IU-ICV o ERC, els quals, tot i haver votat en contra d'algunes d'aquestes reformes, no han vist en elles res suficientment greu com per fer caure el govern de l'estat. Presentades com a mesures per lluitar contra la crisi, les retallades en la despesa pública i la reforma laboral no són una altra cosa que l'aplicació del programa del gran capital contra la classe treballadora. No només es tracta d'un sacrifici injust o excessiu contra aquesta, sinó que resulten mesures inútils per resoldre la crisi orientades a fer encara més dura la situació d'explotació sobre la classe treballadora.

Des d'Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional) exigim la derogació de la reforma laboral, un dels atacs més importants contra la classe treballadora catalana des dels Pactes de la Moncloa. N'és una prova el fet que la reforma deixi en mans de l'empresari la definició de les causes per a acomiadar treballadors: d'aquesta manera, la simple previsió de pèrdues per part de l’empresa es converteix en un motiu per al comiat, fins i tot en el cas que l'empresa hagi pogut mantenir guanys durant els anys anteriors. I també ho demostra l'enduriment de les condicions per accedir a determinades prestacions com la de l'atur, obligant a les persones aturades a acceptar qualsevol feina, sigui en les condicions que sigui. Ningú no pot dubtar que la reforma laboral comportarà major precarietat i flexibilitat, és a dir, majors facilitats per l'empresariat i un enduriment de les condicions laborals per a la classe treballadora.

La reforma laboral ha vingut acompanyada d'una sèrie de mesures que configuren una ofensiva neoliberal contra la classe treballadora i les classes populars. Algunes d'aquestes mesures han estat (i seguiran sent): la reducció de la despesa pública, amb la conseqüent minva de la qualitat de serveis públics imprescindibles com la sanitat o l'educació, i el corresponent empitjorament de les condicions de treball en aquests àmbits; les reduccions salarials als i les treballadores de l’administració pública; les continues retallades a les pensions que culminaran a finals d'any, lligades a l'augment de l'edat de jubilació que ja ha tingut lloc a l'estat francès.

I mentre la classe treballadora rep tota aquesta sèrie d’atacs, el govern espanyol ha seguit premiant els autèntics responsables de la crisi: la banca i les grans multinacionals, espanyoles i d'arreu. Són aquests els grans beneficiaris de les noves polítiques impulsades per l'estat espanyol: subvencions multimilionàries sense cap tipus de contraprestació; reduccions de les cotitzacions empresarials a la tresoreria seguretat social (mentre segueixen assegurant que aquesta té un futur ben negre); els facilita els acomiadaments; aprova els Expedients de Regulació de l'Ocupació que li són sol•licitats; i manté els impostos al capital mentre augmenta la pressió impositiva sobre la classe treballadora a través dels impostos indirectes o els impostos sobre el treball.

Des d'Endavant (OSAN) considerem que aquestes mesures no han estat dissenyades amb l'objectiu de combatre cap crisi, sinó amb l'objectiu de consolidar una situació de dominació d'una classe social sobre una altra. Considerem que dins la lògica del capitalisme no hi ha cap possible sortida a la crisi que pugui afavorir la classe treballadora i la resta de classes populars. Només a través de la lluita i l'organització és possible plantejar una possible alternativa, i creiem que la Vaga General del proper 29 de setembre pot contribuir a avançar en aquesta direcció.

Finalment volem afegir una última consideració: les sentències del Tribunal Constitucional espanyol contra l'estatut reformat a la Comunitat Autònoma de Catalunya, els atacs contra l'ensenyament en català arreu del territori, o les mesures de l'estat i del capitalisme financer espanyol contra la sobirania econòmica de les classes populars a través de la culminació de la privatització de les caixes són la mateixa cosa que la Reforma laboral o la resta de retallades socials: la prova de que la democràcia espanyola és una mentida, i que qui mana realment als Països Catalans no és el poble català sinó la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Tribunal Constitucional.

La lluita per la independència és doncs imprescindible si volem construir un nou model social on l'economia estigui al servei de la majoria social: la classe treballadora i la resta de classes populars dels Països Catalans. La lluita per la construcció d'un marc laboral català, de Països Catalans, és un objectiu imprescindible en la lluita per la sobirania.

És per tot això, per plantar cara davant d'aquest atac frontal contra la classe treballadora, i per seguir avançant en la lluita per la independència i el socialisme als Països Catalans, que des d’Endavant (OSAN) estem participant en la convocatòria de vaga del proper 29 de setembre i donarem suport a totes aquelles accions que es duguin a terme que permetin avançar en l'organització de la classe treballadora del nostre poble contra totes aquelles forces que pretenen mantenir i reforçar la seva explotació. De la mateixa manera us convidem a participar dels comitès de vaga que s’estan creant arreu dels Països Catalans i a organitzar piquets per tal de garantir el dret de totes i tots a la vaga davant de les coaccions que l'estat i la patronal pretendran imposar sobre la classe treballadora.

CONTRA LES RETALLADES SOCIALS I NACIONALS
Pels nostres drets, per la nostra dignitat de classe, SORTIM AL CARRER
El 29 de setembre VAGA GENERAL

divendres, 10 de setembre de 2010

Tenim moltes raons per la vaga general!

Endavant crida als ciutadans a reclamar els seus drets durant la Diada

Noticia difosa a http://www.cugat.cat

El col·lectiu Endavant se sumarà a la manifestació que es farà a Barcelona
El col·lectiu Endavant se sumarà a la manifestació que es farà a Barcelona
El col·lectiu Endavant demana als santcugatencs que surtin al carrer l'Onze de Setembre per reclamar els seus drets nacionals i socials. L'organització socialista considera que enguany, amb la sentència sobre l'Estatut i la política econòmica i social del govern de l'Estat, és més necessari que mai treballar per l'independència política i per aturar les retallades socials que paguen els treballadors. Endavant, que forma part de la Coordinadora de l'Esquerra Independentista (CEI), s'ha sumat a les crítiques a l'Ajuntament per la concessió, un dia abans, del permís per fer un concert durant els actes de la Diada. Pla ha explicat que es va demanar el permís el juliol i ha demanat solucions a l'equip de govern.

El membre d'Endavant Marçal Pla ha explicat que la Diada Nacional és per l'entitat un dia de lluita i de commemoració i ha denunciat l'actual situació del país, 'amb els drets nacionals trepitjats per la sentència de l'Estatut', i amb els drets socials retallats amb els contínus decrets de l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero. Pla ha reclamat que la ciutadania es mobilitzi per l'Onze de Setembre.


Esperem que tot el poble de Sant Cugat surti al carrer per reclamar els drets nacionals i socials que ens estan retallant.


Endavant, que forma part de la Coordinadora de l'Esquerra Independentista (CEI), s'ha sumat a les crítiques a l'Ajuntament per la concessió, un dia abans, del permís per fer un concert durant els actes de la Diada. Pla ha explicat que es va demanar el juliol i ha reclamat solucions a l'equip de govern.

Demanem a l'Ajuntament que deixin de jugar a aquest joc de donar permisos a l'últim moment.


La CUP ha denunciat aquest dimecres la situació a Cugat.cat i ha destacat que creuen que hi una 'voluntat política' al darrera en contra d'aquest col·lectiu.

Pla ha explicat que Endavant se sumarà a l'ofrena floral d'homenatge a Rafael Casanova i que a la tarda s'afegiran a la manifestació de Barcelona.

Adrià Claramunt
Noticia difosa el 10/set/10

divendres, 3 de setembre de 2010

Retallades socials i nacionals... JA N’HI HA PROU!

Comunicat d'Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional) amb motiu de la Diada de l'Onze de Setembre de 2010.

Onze de de Setembre de 2010. La Diada arriba aquest any embolcallada de la major efervescència independentista de la història. L’impuls de les consultes populars per la independència i la indignació davant l’estocada del Tribunal Constitucional espanyol han donat pas a una creixent mobilització social i popular en favor de la llibertat i del dret a decidir. Davant d’aquesta situació, tots els partits polítics catalans s’han vist forçats a afrontar el debat sobre l'autodeterminació. Una circumstància que també ha obert una escletxa a l’oportunisme, amb el naixement de noves iniciatives electorals de caràcter nacionalista.

D’altra banda, aquesta conjuntura d’efervescència nacional ha arribat acompanyada reincidència en les polítiques neoliberals -que han conduït a la greu situació social que patim les classes populars-, per part d'uns governs estatals i autonòmics, que toquen la partitura escrita per la Unió Europea . Davant d’una crisi econòmica galopant, PP i PSOE/PSC comparteixen a grans trets les mateixes receptes econòmiques. L'esquerra institucional i els sindicats UGT i CCOO s'han distanciat de la classe treballadora, més que res es preocupen per mantindre els seus espais de poder. Cal parlar clar: la retallada de despesa social (educativa, sanitària,...), la congelació de les pensions, la reforma laboral,... són mesures contràries als interessos de la majoria social -la classe treballadora- i només favorables als interessos del capital. Cal que totes i tots plegats ens posem mà a l'obra per tal d'explicar el veritable sentit d'aquestes mesures als nostres veïns i veïnes, als nostres companys i companyes de feina,... Cal preparar grans mobilitzacions, i assenyalar en la nostra agenda la convocatòria de la propera vaga general que hem de secundar de manera massiva perquè ens juguem el futur.

Com hem explicat, tant el capitalisme global, com els estats espanyol i francès, han entès que ara és l’hora de treure’s de la màniga les seves cartes més macabres, que fins ara estaven calculadament amagades sota conceptes tan cínics com “Estat del benestar”, “Espanya de les autonomies”, “monarquia parlamentària” o “democràcia liberal”, entre d’altres.

Paral·lelament, la gent, el poble treballador, comencem a entendre també que defensar conceptes com els de “democràcia”, “drets“, dignitat” o “llibertat” significa, inevitablement, enfrontar-se al estats espanyol i francès i les estructures polítiques, econòmiques, jurídiques i administratives que ens impedeixen decidir el nostre futur.

Així doncs, la crisi i la voracitat de l’ imperialisme al sud d’Europa no estan fent res més que corroborar allò que l’esquerra independentista denuncia des de fa més de 30 anys: que el capitalisme no es pot suavitzar, i que ni el Regne d’Espanya ni la República de França no tenen cap intenció d’escoltar la veu del nostre poble. Als Països Catalans, defensar els drets de les classes populars, o defensar el dret a l’autodeterminació, passa, necessàriament, per desobeir el poder establert, organitzar-nos des de la base i seguir lluitant des de tots els fronts possibles.

Per això, aquest any 2010, i en motiu de la Diada de l’Onze de Setembre, des d’Endavant (OSAN) volem renovar algunes de les reflexions que considerem més urgents davant d’aquesta nova situació, marcada per l’auge de diferents discursos oportunistes, perillosament regionalistes i reformadors:

- Les dreceres són un pas en fals en el camí cap a la llibertat. Cal treballar de Salses a Guardamar, per la consolidació i ampliació dels moviments socials i populars, per la conformació d'una majoria social en condicions de no badar, de desobeir els estats opressors i de defensar els nostres drets nacionals i socials. Cal treballar per la independència dels Països Catalans, des de les classes populars, a través de la construcció nacional.

- És feina de l’esquerra independentista evitar que el poble català torni a caure en l’engany de les propostes oportunistes. Els cants de sirena de les alternatives sobiranistes sorgides darrerament al Principat de Catalunya són tan dèbils com l’actual desmarc dels grans sindicats espanyols i francesos respecte de les mesures econòmiques que s’estan imposant. Cal seguir treballant en la gestació, creixement i coordinació dels moviments socials i populars, des de la coherència i la convicció que fer avançar el país és possible i necessari.
Només amb la lluita i la mobilització podrem seguir avançant. Cal organitzar-se per combatre les retallades socials i nacionals. Practiquem la democràcia des de la base i prenguem consciència d’allò que és necessari fer en tots els àmbits. Les injustícies s’enfronten lluitant, i en els darrers mesos hem demostrat que si el poble català s’organitza, avança amb molta força.

És per tot això, que en aquest Onze de Setembre de 2010, des d’Endavant (OSAN) volem mostrar la nostra determinació per seguir treballant en el camí de la mobilització a partir de demà mateix. Una feina que és responsabilitat de tots i totes les independentistes.

Tal com s’ha fet amb les consultes per la independència, i amb la mateixa indignació amb què estem afrontant les retallades als drets de la classe treballadora, els i les catalanes hem de continuar per aquest camí de lluita i combat, d’autoorganització, de resposta, de mobilitzacions i de propostes i alternatives.

Sempre, amb un únic objectiu....
Països Catalans, Independència i Socialisme



dimarts, 22 de juny de 2010

Endavant-OSAN rebutja la reforma laboral impulsada pel govern de l'Estat

Noticia difosa a http://www.cugat.cat

Endavant rebutja la reforma laboral de Zapatero
Endavant rebutja la reforma laboral de Zapatero
L'Assemblea d'Endavant-OSAN rebutja la reforma laboral aprovada pel govern de Zapatero. La plataforma critica que la reforma rebaixi les indemnitzacions per acomiadament, que els empresaris puguin reduir els salaris tot i els convenis col·lectius, i que elimini les barreres a les Empreses de Treball Temporal (ETT). Endavant-OSAN creu que davant d'aquests 'agressions als drets laborals' cal una resposta unitària i contundent . D'altra banda, la plataforma ha mostrat la seva preocupació per la situació que pateixen els treballadors d'algunes empreses de la nostra ciutat, com Sharp i Delphi.

La reforma laboral aprovada la setmana passada pel consell de ministres a Madrid permetrà rebaixar la indemnització per acomiadament a 20 dies si l'empresa té pèrdues. A banda, el text conté una altra reforma que permet a les empreses 'despenjar-se' del conveni col·lectiu general. En concret, s'estableix que aquesta desvinculació es podrà fer sempre que hi hagi un acord entre els treballadors i l'empresa.

L'assemblea critica que la reforma laboral és una retallada als drets i un enduriment de les condicions laborals dels treballadors per beneficiar els empresaris. Ho ha dit a Cugat.cat el membre de l'entitat Marçal Pla.

Creiem que la reforma segueix aprofundint en fer pagar la crisi als treballadors. Aquesta reforma retalla els drets dels treballadors en benefici dels empresaris.
Pel que fa als contractes temporals, la reforma preveu que l'únic que canviarà serà el contracte d'obra i servei. El decret preveu limitar a un màxim de dos anys la durada d'aquest tipus de contracte, alhora que augmentarà la indemnització a percebre en un dia per any treballat des dels vuit actuals fins a arribar als 12 dies per any treballat a partir del 2014.

Marçal Pla també s'ha mostrat preocupat per la situació de la planta de Sharp a la nostra ciutat, que congelarà els sous dels treballadors aquest any, i Delphi, que podria acomiadar 66 treballadors.

Marc Texidó
Noticia difosa el 22/jun/10

Projecció del documental "Comunidad y Necesidad. Poder popular en Venezuela"


Ens plau convidar-vos a la projecció del documental "Comunidad y Necesidad. Poder popular en Venezuela" que durem a terme divendres 11 de juny a les 19h al Casal Popular la Guitza.

El documental s'endinsa a Caracas, concretament al barri de la Vega, i fa un repàs de diferents i interessants experiències d'autogestió veïnals que des de fa temps s'hi estan donant.

En acabat hi haurà sopar popular i cafeta amb música llatinoamericana.

Us hi esperem!

dijous, 6 de maig de 2010

3535 aturats a la nostra població aquest passat mes d’abril. Sant Cugat, viure i gaudir?


Fa uns dies hem conegut les últimes dades oficials de persones inscrites a l’atur el mes d’abril. A la nostra població 3535, el doble d’ara fa uns dos anys. Fa uns mesos coneixíem també una altra dada que posa els pèls de punta, al llarg del 2009 es van comptabilitzar a la nostra població fins a 34 ERO que van afectar a 2075 treballadors. A nivell comarcal les dades no milloren pas, 77624 aturats el mes d’abril i 762 ERO comptabilitzats al llarg del 2009.

Davant d’aquestes escandaloses xifres cal d’una vegada per totes que l’ajuntament i la resta d’administracions públiques deixin d’actuar amb la lamentable connivència actual que no els fa res més que còmplices. A Sant Cugat hi ha a data d’avui 3535 treballadors inscrits a les llistes de l’atur, i sense feina n’hi haurà encara forces més, malgrat que l’Estat s’esforci tant en amagar-ho i no en faciliti xifres reals. Son per tant quasi 4000 persones a la nostra població que, més que viure i gaudir, com el famós lema del nostre ajuntament diu, amb sort sobreviuen i de gaudir no cal ni parlar-ne.

És per tant necessari abordar el problema d’arrel i plantejar alternatives desacomplexades i profundes a l’actual sistema capitalista en crisi. Alternatives que entre d’altres vagin dirigides a la creació de llocs de treball i que plantegin també d’una vegada per totes una contundent regulació de la diferència de guanys, entre treballadors per una banda, i empresaris i grans directius per l’altra, guanys els d’aquests últims que no sols són a costa dels irrisoris sous d’una gran majoria, sinó que a més a més van en detriment de milers i milers de potencials nous llocs de treball avui en dia més necessaris que mai.


Sant Cugat, 6 de maig de 2010

dimecres, 14 d’abril de 2010

Roda de premsa de presentació


Aquest passat dilluns 12 d’abril de 2010 hem dut a terme la presentació de la nova assemblea d’Endavant (OSAN) de Sant Cugat del Vallès en una roda de premsa davant de diferents mitjans locals.

Endavant (OSAN) és una organització política amb presència arreu dels territoris dels Països Catalans que emmarcada dins del moviment de l’Esquerra Independentista, treballa per la independència i el socialisme mitjançant la generació de discurs, l’articulació i dinamització de propostes polítiques, etc.

A Sant Cugat del Vallès de moment les nostres principals prioritats seran les d’aprofundir en dinàmiques de treball dirigides a denunciar per una banda el sistema capitalista, en el context de crisi actual, i per l’altra el projecte de la Unió Europea i totes les seves implicacions.

Hem creat un blog a Internet (endavantsantcugat.blogspot.com) on anirem publicant tot allò referent a la nostra activitat. A més a més a principis de maig durem a terme un acte públic de presentació al Casal Popular la Guitza que acompanyarem d'un col•loqui per debatre sobre la Unió Europea i la seva situació actual.

dissabte, 10 d’abril de 2010

Temps difícils, temps de lluita

Manifest de presentació de l'assemblea d'Endavant (OSAN) de Sant Cugat del Vallès

No diem res de nou. Des de l'esquerra independentista i anticapitalista sempre hem denunciat un sistema capitalista que maximitza els beneficis d'uns pocs i condemna la majoria a repartir-se les engrunes. Sempre hem alertat de la naturalesa destructiva del creixement capitalista i dels costos humans i materials associats al seu desenvolupament.
Sovint, aquesta feina ha estat quelcom força semblant a predicar en el desert, però ara, en el context de la crisi sistèmica en què ens trobem, les coses han canviat. La inviabilitat del sistema, que cada cop concentra més la riquesa i obliga a més gent a pagar-ne les conseqüències, (precarietat, atur, misèria...) ha quedat àmpliament demostrada. El retrocés pel que fa als drets dels treballadors i treballadores és alarmant. A Europa es parla de 65 hores. A casa nostra, EROs, deslocalitzacions i governs de polítics que tan sols es dediquen a gestionar la injustícia i a posar facilitats als empresaris. Als Països Catalans les conseqüències de la crisi són particularment intenses. L'alt nivell de terciarització i dependència fa que l'economia real d'aquí sigui molt sensible als daltabaixos de l'economia financera mundial. Les retallades en els serveis públics posaran en una situació de debilitat àmplies capes de les classes populars. A tot això, cal sumar l'esclat de la bombolla immobiliària, que agreuja la situació d'endeutament de gran part dels i les treballadores i en deixarà un gran nombre a l'atur. L'economia real, que funciona gràcies al treball de milions de persones i s'encarrega de produir els nostres mitjans de subsistència, queda fortament debilitada. Atur i precarietat creixen i creixeran de manera significativa. I per si fos poc, la crisi adoba el terreny per la proliferació dels discursos racistes i el creixement de l'ultradreta populista.

Al llarg de la història, les classes populars han conquerit els seus drets i defensat les seves conquestes amb l'únic mitjà que tenien: organitzant-se i lluitant.
Per això, creiem que a la nostra ciutat ha arribat el moment de posar fil a l'agulla i apostar per l'únic camí que ens queda per tal de fer front al capitalisme. Cal una organització desacomplexadament comunista que denuncií el sistema, que vagi a l'arrel dels problemes i que treballi colze a colze amb els moviments socials per tal d'anar bastint una alternativa popular i combativa al sistema. Que plantegi el socialisme com una alternativa global, aglutinant el màxim nombre de persones al voltant d'aquest projecte.

Diverses persones procedents de diversos moviments socials de Sant Cugat obrim un nou front de lluita i creem un nucli d'Endavant-(OSAN), Organització Socialista d'Alliberament Nacional, encetant a la nostra ciutat una nova fase en la lluita pel socialisme i la independència. Al costat dels i les treballadores en lluita, amb els estudiants que pateixen la liquidació dels serveis públics i el Pla Bolonya, amb els aturats, els precaris i els immigrants que lluiten pels seus drets.


Endavant!
Pel Socialisme i la independència, la lluita és l'únic camí


Sant Cugat, 12 d'abril de 2010